The first complete Catalan Bible translation was produced by the Catholic Church, between 1287 and 1290. It was entrusted to Jaume de Montjuich by Alfonso II of Aragon. Remains of this version can be found in Paris (Bibliothèque Nationale).
In the early fifteenth century, the Bible was translated into Catalan again by Bonifaci Ferrer. Ferrer's translation, known as the Valencian Bible, was printed in 1478 before any Bible was printed in English or Spanish.[1] The prohibition, in Spain and other Catholic countries, of vernacular translations, along with the decline of the Catalan language until its renaissance in the nineteenth century, explains why there were no translations into Catalan from the sixteenth to the nineteenth century.[2]
In 1832 a Catalan exile in London, Josep Melcior Prat i Colom, sponsored by the British and Foreign Bible Society, translated the New Testament, which was published afterwards in 1836 in Barcelona and again in 1888 in Madrid as the (Lo Nou Testament de nostre Senyor Jesu-Christ).[3]
See main article: List of Bible translations.
In the twentieth century many new translations emerged, both Catholic and Protestant.
For the Ecumenical translation, Catholic and Protestant translators worked together. However, two separate translations of the Bible still emerged- the Catholic edition included deuterocanonical texts, while the Protestant edition did not.
| Translation | Genesis 1:1 - 3 | John 3:16 | |
|---|---|---|---|
| Bíblia Catalana Interconfessional (BCI) | Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: -Que existeixi la llum. I la llum va existir. | Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. | |
| Bíblia Evangèlica Catalana (BEC) | En el principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'abisme i l'esperit de Déu planava per damunt les aigües. I Déu digué: "Que hi hagi llum"; i hi hagué llum. | Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna. | |
| Bíblia dels monjos de Montserrat (1926-1982) | Al principi, Déu creà el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien l'oceà i l'esperit de Déu batia les ales sobre l'aigua. Déu digué: «Que hi hagi llum». I hi hagué llum. | Perquè tant va estimar Déu el món, que va donar el seu Fill unigènit perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui la vida eterna. | |
| Bíblia de la Fundació Bíblica Catalana, 1st ed. (1928-1948) | En el principi creà Déu el cel i la terra. I la terra era vastitud i buidor, i la tenebra era damunt la faç de l'abisme, i l'esperit de Déu planava damunt la faç de les aigües. I digué Déu: «Sia llum». I llum fou. | Car tant estimà Déu el món, que donà el Fill unigènit, a fi que tot el qui creu en ell no es perdi, ans tingui vida eterna. | |
| Evangelis by Joan F. Mira (2004) | Déu, en efecte, estimà el món de tal manera que li va donar el seu fill únic, a fi que tots els qui confien en ell no desapareguen sinó que tinguen una vida sense fi. | ||
| El Gènesi by Frederic Clascar (1915) | Al començament creà Déu el cel i la terra. I la terra era deserta i buida. I la tenebra era damunt la faç de l'abís. I l'esperit de Déu s'estenia damunt la faç de les aigües. I digué Déu: «Sia la llum». I la llum fou. |